Dunia Torné


Descobrir-me com l'eterna consciència sempre present, plena, pacífica i lliure, que habita darrere els pensaments, és una cosa fascinant, però molt natural, que m'ha obert a comprendre la senzillesa de l'instant present. Evidenciar que hi ha silenci, espai de consciència plena i il·limitada que sustenta tot allò que té moviment, pensaments, emocions i percepcions, ha estat totalment alliberador. Ara comprenc que tot ésser humà és essencialment aquest espai de pau i plenitud, de Consciència oberta i lliure, independentment de l'emoció o pensament que s'estigui experimentant, i que tots, si ho desitgem, tenim accés a la nostra veritable essència, la font de la pau i l'alegria interior.

Ha estat "un camí" de Retorn a l'origen, de reconèixer que ja sóc a la llar, de la qual només en somnis puc marxar. A l'hora, viure aquesta veritat en el seu valor essencial a la vida quotidiana, implica aprendre a crear de nou, des de la llibertat i la responsabilitat, és un camí ple de descobriments constants que no tenen fi.  

La vida m'ha aproximat a diferents persones dels quals he sentit emanar la llum del saber i de l'amor Rosa Garcia, Jordi Orús, Isabel Solana, Hargobind Singh, Sergi Torres, Sesha, Eric Baret, Francis Lucille, Rupert Spira, Pere Brañas, a tots ells, el meu més gran agraïment, són fars de llum al meu camí.